Historia de l'Alguer

História de l'Alguer explica com la ciutat coneguda com la Barceloneta  de la Sardenya neix com a ciutat catalana. L'Alguer avui és un dels indrets turístics més populars de tota Sardenya, i una de les escasses ciutats costaneres que es poden vantar d'haver estat fundades durant l'Edat Mitjana. l'illa es carateritza per una relació complexa entre els seu habitants i el mar, i la majoria d'ells han preferit viure a les muntanyes de l'interior. Les causes d'aquesta situació són, encara avui, motiu de debat, peró es poden indicar dos factors principals: els aiguamolls -que han transformat les planes costaneres en una de les regions mediterránies més afectades pel paludisme- i les invasions. Un fet és cert: gairebé des del primer mil·lenni aC, en els litorals sards van sorgir diverses ciutats portuáries, fundades, peró, per actors externs  i no pas per iniciativa dels sards. L'Alguer fou una d'aquestes ciutats, i avui  és l'única minoria catalanoparlant existent a tot l'Estat Italiá. El paper que el territori alguerés ha jugat al llarg de la história Ã³Ã©s a dir, aquell de punt de connexió amb el «continent»ó está estrictament lligat a la geografia que caracteritza els paratges on es troba la ciutat, com també depén de la posició geográfica de la mateixa illa de Sardenya. En primer lloc, l'Alguer sorgeix a prop d'aquell que és encara avui considerat el millor port natural de tot el Mediterrani occidental: Port del Comte. En segon lloc, Sardenya, amb Córsega, formen un arxipélag que ocupa la part central de la meitat occidental del mare nostrum, una plataforma entre Europa i Africa, Itália i Espanya. Les dues illes, a les quals es pot afegir Sicília, representen un punt indispensable per a la navegació entre ProvenÇa i Tunísia, o per a un enllaÇ marítim entre la península ibérica i aquella italiana. Per aquestes raons, Sardenya fou una terra molt disputada. Les poténcies marineres que, al llarg de la história, van lluitar per controlar aquesta mar, s'involucraren en unes guerres on, per quant cruentes, no es perseguia el control de tot el territori, sinó només el d'algunes regions costaneres.